Poca vista

Vag començar tard a portar ulleres, a primer de COU. Vaig adonar-me
que la meva vista no era reglamentària, quan assegut a la darrera fila
de la classe, la Inés, la noia que seia al meu costat, es treia les
uleres per llegir el que hi havia escrit a la pissarra i jo en canvi,
n’era incapaç. [@more@]

La revisió mèdica que ens van fer aquell curs va ser un
festival. Anàvem passant en grups reduits a fer les proves de visió i
els companys que van entrar amb mi es van fer un fart de riure perquè jo
no hi veia gens, i a més, ho confesso, li posava una mica més de pa que de formatge a
la cosa. Total, que em van comdemnar a ser un "quatre ulls" (Un dia
hauria de fer un post per explicar-vos la meva poca gràcia inicial per
triar les ulleres, amb testimonis gràfics, però no sé si m’atreviré)
Us explico això per deixar clar que no he vist tota la vida des de
darrera d’uns vidres, només deu fer uns quinze anys. Hi ha nens que no
aixequen un pam de terra i ja duen ulleres, no coneixen altra cosa
pràcticament.

Doncs m’he fixat que quan estic davant d’alguna cosa que
m’agrada (un concert, una cara nova,…) sempre hi ha un moment o altre
en el que em trec les ulleres i m’ho miro sense. Sóc raret, oi? És com
si tingués la necessitat de veure la reallitat sense cap filtre,
directament. Una realitat borrosa i distorsionada evidentment, ja que
tinc estigmatisme i una mica d’hipermetropia, però al cap d’avall és la
meva i total són uns segons, de seguida me les torno a posar. I no és
allò de treure’s les ulleres un moment per gratar-te el nas, perquè set
claven, i tornar-teles a posar, no és això. Si porteu ulleres i us
passa, feu-m’ho saber, em reconfortarà i els que no en porteu i veieu,
igualment, la realitat borrosa i distorsionada potser heu de canviar el diari que llegiu o la ràdio que escolteu, abans ‘anar a l’oftalmòleg feu la prova.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Poca vista

  1. Sento no poder-vos reconfortar, benvolgut Antoni. Jo porto ulleres i aixòs no em passa.

    Em pregunto si la Marina Rossell, antas quan portava ulleres, ho feia… 😛

  2. Clara diu:

    Jo quan tenia 15 anys, també em van fer portar ulleres… I la tria va ser horrorosa, més tard me’n vaig fer unes de noves i van seguir sent terribles. No tinc cap foto per demostrar-ho. Però en un calaix, encara tinc aquestes segones ulleres…
    Ah! Que pq no les porto?… Perquè m’agrada veure les coses a la meva manera!
    😉

    M’ha fet molta gràcia aquest post! M’agradaria molt veure aquestes fotos!!! 😛

Els comentaris estan tancats.