Vinga va, disparo.

Demà els militants d’ERC triarem el nou President i Secretari General del partit (dubto que hi hagi algú que no ho sàpiga però no sabia com començar el post) Fins fa pocs dies, encara no tenia clar a qui votaré, el xou de les quatre candidatures em tenia bastant despistat. És evident que a falta d’un president que exerceixi, la gent perd el nord i fa coses rares. El debat és ric, sense cap mena de dubte, però hem demostrat novament que ens costa actuar amb inteligència.[@more@]
 
Comentant amb els companys de la secció local el panorama que se’ns plantava al davant, la preocupació que es feia més present era la del trencament del partit (us sona la història d’un colom que va anar a plantar un pi i es va tornar convergent) No podem oblidar, de cap de les maneres, d’on ve ERC. No fa gaire per no teníem, no la clau no, no teníem ni el clauer, per tant desmuntar tota la feina feta, és un perill que no podem còrrer de cap de les maneres. Així que vaig decidir que donaria el meu vot a aquell candidat que fes una campanya més neta (sense atacs a les altres candidatures, sense paraules malsonants, amb il.lusió, amb autocrítica…) i que em garantís que integraria idees i persones de les altres candidatures a l’executiva i al projecte de futur d’ERC (encara que no ho sembli tots som de la mateixa formació polñitica) És per això que demà votaré en Puigcercós, apa ja ho he dit.
 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Vinga va, disparo.

  1. Karbeis diu:

    Osti company, lamento que el teu vot vaig pel que us ha convertit el partit en la marca blanca del PSOE de Catalunya i, per tant, us acabarà portant novament a la residualitat. Al “clan de los calabreses”.

    Et feia independentista. 🙁

  2. Ho has dit i vas encertar la “primitiva”. Premi doncs. Ara, si jo hagués estat militant d’Esquerra, hagués votat més a l’esquerra.

    Salutacions
    Jordi

Els comentaris estan tancats.

Vinga va, disparo.

Demà els militants d’ERC triarem el nou President i Secretari General del partit (dubto que hi hagi algú que no ho sàpiga però no sabia com començar el post) Fins fa pocs dies, encara no tenia clar a qui votaré, el xou de les quatre candidatures em tenia bastant despistat. És evident que a falta d’un president que exerceixi, la gent perd el nord i fa coses rares. El debat és ric, sense cap mena de dubte, però hem demostrat novament que ens costa actuar amb inteligència.[@more@]Comentant amb els companys de la secció local el panorama que se’ns plantava al davant, la preocupació que es feia més present era la del trencament del partit (us sona la història d’un colom que va anar a plantar un pi i es va tornar convergent) No podem oblidar, de cap de les maneres, d’on ve ERC. No fa gaire per no teníem, no la clau no, no teníem ni el clauer, per tant desmuntar tota la feina feta, és un perill que no podem còrrer de cap de les maneres. Així que vaig decidir que donaria el meu vot a aquell candidat que fes una campanya més neta (sense atacs a les altres candidatures, sense paraules malsonants, amb il.lusió, amb autocrítica…) i que em garantís que integraria idees i persones de les altres candidatures a l’executiva i al projecte de futur d’ERC (encara que no ho sembli tots som de la mateixa formació polñitica) És per això que demà votaré en Puigcercós, apa ja ho he dit.
 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.