Més sobre el temps

Fa uns dies, sopava amb tres amics que feia temps
que no xerràvem. Tots tres tenim una edat similar, entre 34 i 35 anys,
i en un moment donat, comentant una anecdota d’aquelles que s’expliquen
a cada trobada, algú va dir que ja en feia 20 anys d’aquell fet. Es va
fer el silenci durant uns segons, trencat per la frase: "Ostres,
m’acabo de fer vell de cop", resposta seguida d’una riallada
comunitària i per un canvi de tema, força oportú en aquell instantper altra banda.[@more@]L’anècdota
no tindria més importància sinó fos que després d’aquest sopar, he
notat que no paro de fixar-me en determinats detalls:

Ha començat el 33è Festival de Jazz de Sant Pol de mar, és un dels primers festivals del gènere a Catalunya, el més antic em deia un. Jo soc un any més antic.

La final de la NBA
d’aquest any la juguen Lakers i Celtics, tothom està emocionat perquè
és un enfrontament clàssic de la NBA que feia temps que no es donava,
jo recordo haver vist per la tele els enfrontaments entre Bird, Magic,
McHale, Jabbar i companyia, només fa 21 anys.

Aquesta setmana, quan vaig veure que l’Edmilson
era traspassat del Barça al Vila-real vaig pensar que ja estava bé, que
era un jugador gran i que li quedaven pocs anys de corda, fins i tot la
idea de que estava acabat em va passar pel cap. L’ex del Baça és 3 anys
més jove que jo.

Per no dir-vos la sensació que
em queda al cos, quan m’adono que alguns d’aquells nens i nenes que
vaig tenir al Casal Parroquial quan jo n’era monitor ara ja són regidors d’ajuntament, actrius reconegudes, jugadores de primer nivell de volei platja, campions d’Espanya de ciclisme adaptat o senzillament pares i mares que també té tela. 

No
és la primera vegada que escric sobre el pas del temps i no és pas que
m’obsessioni, però suposo que la coincidència del "sopar" i del fet de
no acabar d’abandonar l’Alan Conway
fins després de passar per Sant Iscle, m’ha portat a tenir-ho més
present, no ho sé. És ben cert que el temps no ens pren res però també
ho és que no s’atura, que va passant i de tant en tant et recordes de
coses que podries haver fet, de gent que t’hagués agradat conéixer
millor dels posts que pories haver escrit o senzillament que podies
haver agafat algun altre trencant del camí, però no paga la pena gastar
massa temps en això, ni en pensar tampoc que ens queda molt per fer,
molta gent per conéixer, molt per escriure i la tira de cruïlles on
haurem de triar per on tirar. Casualment, avui algú s’ha encarregat de
recordar-me que la vida és el que et passa mentre penses on vols anar,
o el que vols fer, em sembla que ho va dir John Lennon, i jo afegiria
que a la vida i al jazz, millor quan s’improvitza, em sembla que ho va
dir en Miles Davis. En definitiva, el que es important és viure i
ser-ne concients, no creieu?



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: Més sobre el temps

  1. Tens el telèfon de l’Ester?

    (Passen els anys, sí, però hi ha coses que mai no canvien.)

  2. Clara diu:

    Si que passa, si…. Jo ahir parlava amb un amic de quan vaig estar a Menorca visquen i de cop li dic: “… Però ves a saber com està allò ara, fa molt temps d’això que et parlo… fa exactament… 20 anys!…”
    Hem d’aprofitar cada moment! 😉

  3. Karbeis diu:

    Company, em sorpren que no hagis fotut cap escrit parlant del vostre “superdissabte” i deixant entreveure a qui donaras suport, si és que en donaras a algú: votaràs pel “sector moqueta” d’en Puigcercós i la minyona? O potser el “sector estovalles” d’en Benach? L’Uriel potser?

    Va, Antoniu, no et fotis gaire de pregar i dispara!

  4. Sí, sí que ho crec. En tot cas molt interessants les teves reflexions. Però si jo et digués la meva edat; malgrat que no ho faré. Tot plegat encara “ets un nen”.

    Salutacions company
    Jordi

Els comentaris estan tancats.